El català al programari lliure per Rafael Carreras 2004-02-21 El programari lliure es basa en la llibertat d'ús, de modificació, de distribució i de derivació... [1] És a dir, el pots fer servir allà on vulguis i com vulguis, modificar-lo com vulguis, però estàs obligat a publicar les modificacions per tal de mantenir la llibertat de modificació, el pots distribuir de la manera que vulguis, fent pagar el que vulguis, i pots crear projectes derivats d'altres amb l'única limitació que el programari segueixi sent lliure i es publiqui el codi font. El programari lliure es fa amb l'aportació de milers de desenvolupadors, provadors i traductors d'arreu del món i les seves llibertats, entre d'altres coses, permeten la traducció a qualsevol idioma. No és necessari demanar permís a ningú per a traduir programari lliure. Actualment, els escriptoris lliures més potents (i grans) es tradueixen a més de 75 i 70 idiomes [2] i [3]. Evidentment, la traducció del programari lliure depén de la producció d'aquest programari, només traduïm els programes que algun programador ha fet, s'ha desenvolupat, s'ha purgat, etc. Normalment, només es tradueixen programes estables, és a dir, "acabats", tot i que el concepte d'acabar és relatiu en programari lliure. La traducció és l'últim pas i no és el més important, però el fet que es tradueixi programari lliure a tants idiomes li dóna una gran importància. Tot i compartir la llibertat del programari, el procés de traducció difereix lleugerament del de la programació i el desenvolupament del programari lliure. Per exemple, és impensable la derivació d'una traducció, simplement perquè a un traductor del grup no li agrada l'estil de les traduccions. Això seria una cosa natural al programari lliure, però impossible a les traduccions, on sempre s'ha d'arribar a un acord entre els traductors i fins i tot amb les institucions nacionals que tenen cura de la llengua. Traduccions de programari lliure al català Escriptori Gnome 16 337 missatges, 98,87 %[4] Escriptori KDE 39 061 missatges, 97,46 %[5] Projecte de traduccions de GNU [6], ... Distribució Debian [7] Distribució Mandrake, 95%[8] Distribució Fedora, 34,69%[9] Suite ofimàtica OpenOffice.org 1.1, 100%[10] Idiomes a les distribucions GNU/Linux No fa gaire, la Mandrake va començar a distribuir un tercer CD a les seves distribucions amb documentació i suport a les llengües que no cabien als dos CDs "normals". És clar, per a tenir-la en català havies de baixar-te aquest tercer CD, mentre que si la volies en anglès, francès, espanyol, alemany o italià, no calia. Ara he provat la nova Fedora i ja no li caben als dos primers CDs alguns arxius "extra" (l'aspell i el d'internacionalització del KDE) en tots els idiomes que no siguin l'anglès, és a dir que, ni que sigui per manca d'espai, queda clara la prioritat de les distribucions més importants, els fitxers d'internacionalització van darrera de les aplicacions "secundàries". De fet, no em sembla ni bé ni malament, perquè algun criteri han de seguir i no tinc clar que la preferència pels idiomes sigui una cosa bona, només ho constato. També Mandrake segueix el mateix sistema, només que el tercer CD ja és "normal", es a dir, es considera simplement com a "tercer CD" i no com a "international and documentation". Referències [1] Filosofia del programari lliure. http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html [2] Estat de les traduccions als diferents idiomes a què es tradueix l'escriptori KDE. http://i18n.kde.org/stats/gui/KDE_3_2_BRANCH/ [3] http://developer.gnome.org/projects/gtp/status/gnome-2.4/ [4] http://i18n.kde.org/stats/gui/KDE_3_2_BRANCH/ca/index.php [5] http://developer.gnome.org/projects/gtp/status/gnome-2.4/ [6] http://www2.iro.umontreal.ca/~pinard/po/registry.cgi?team=ca [7] http://www.debian.org/international/l10n/po/ca [8] http://www.mandrakelinux.com/l10n/ca.php3 [9] http://carolina.mff.cuni.cz/~trmac/fedora-i18n.html [10] http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/ [11]