El terme "màfia de les patents" no està destinat a insultar cap persona o institució en particular. És una al·lusió a les deficiències estructurals del sistema de patents i a la creixent conducta no ètica d'algunes persones.
La burocràcia de les patents s'ha convertit en "un estat dins de l'estat". Malgrat que Europa es precia de la separació de poders, aquest principi s'aplica difícilment al règim de les patents. L'Oficina Europea de Patents, per exemple, té una autoritat semilegislativa i una funció executiva, però no està sota cap jurisdicció independent ni sota control parlamentari. Si voleu apel·lar alguna decisió de l'OEP (Oficina Europea de Patents), l'únic que es pot fer és presentar una querella davant d'aquesta. Inclús les pitjors dictadures tracten de donar-se una apariència més democràtica. Com que l'OEP es financia mitjançant les seves quotes, òbviament té un interès en extendre la patentabilitat, com un pop que intenta agafar el que tingui a l'abast.

Inclús on les corts de patents són formalment independients, els jutges tendeixen a ser antics examinadors de patents. A Alemània, la trajectòria de carrera estàndard és començar com a examinador de patents, després convertir-se en jutge de patents, després tornar a l'oficina de patents i encapçalar un departament allà abans de convertir-se en president de la cort de patents. Hi ha algunes bones raons per les quals això és així però és interessant observar que aquells jutges que no són part del sistema de patents són molt més propensos a adoptar una perspectiva crítica respecte de les patents de programari. Només podeu ser independent si la seva pròpia carrera no està lligada al sistema.

"La ment sempre ha estat sacrosanta. El reclam que els processos intel·lectuals i els procediments lògics (que sobretot no manipulen mecanismes) poden ser posseïts i monopolitzats porta la cobdícia i l'avarícia massa lluny."
Jim Warren. Junta Directiva. Autodesk (1994)
Lamentablement, la burocràcia de les patents està molt involucrada en l'intent de legalitzar les patents de programari. L'"equip de treball" a càrrec d'aquesta directiva a nivell de Consell de la UE està format bàsicament per membres d'aquest sistema de patents. En comptes d'experts independents que prenen una decisió estratègica sobre quina quantitat de patentabilitat realmente beneficiaria Europa, els governs dels estats membres de la UE deleguen la tasca de definir la legislació de patents als beneficiaris de patentabilitat ampla.

Els advocats de patents sol·liciten una patentabilitat ilimitada de gairebé tot. Qualsevol pot adonar-se de per què això és així. Com més coses siguin patentables (incluent-hi el programari), més patents se sol·liciten i més litigis de patents hi ha. Els advocats de patents cerquen el seu propi benefici i no l'inmens mal que el sistema de patents causa a la societat.

Deixem-ho clar: la gent que hi ha al sistema de patents no és pitjor que els altres éssers humans. Simplement, és part de la natura humana cuidar els propis beneficis més que el que és bo per a la societat i l'economia en general. Les organitzacions també segueixen certes regles, una de les quals és que sempre volen créixer.

"He jurat, davant l'altar de Déu, hostilitat eterna contra qualsevol forma de tirania sobre la ment de l'home"
Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units.
La forma en la qual l'Oficina Europea de Patents qualifica el rendiment és un bon exemple de com de defectuós és el sistema. Normalment, els examinadors de patents no són el problema. Poden cometre errors però tots ho fem. Hi ha examinadors de patents que tenen una visió crítica del sistema en general, i de les patents de programari en particular. Com molta gent, els examinadors de patents se senten orgullosos de fer una bona feina i odien la idea d'haver de conformar-se amb menys. En canvi, l'OEP li dóna a un examinador de patents un punt de qualificació per cada sol·licitud de patent processada, sense importar si la patent és atorgada o rebutjada, i el rebuig implica moltes vegades més feina. Així que si un examinador de patents fa la seva feina minuciosament, és vist com si fos "improductiu"! Només imagineu-vos si la policia li donés a un detectiu un punt de qualificació per cada cas, independentment de si el soluciona o si es rendeix.

Si no es poden culpar els membres d'un sistema de patents, qui n'és el responsable? Tots aquells polítics que tindrien la possibilitat de definir i regular correctament el règim de patents però deixen sense canvis un sistema pervertit i corrupte.