Per als estats de l'Europa Oriental, membres recents de la Unió Europea, les conseqüències negatives de la legalizació de les patents de programari serien especialment perjudicials. Les patents de programari privarien a aquests estats de grans oportunitats.
Un programari assequible i innovador és un requisit bàsic per a que les polátiques econòmiques de l'Europa Oriental puguin créixer . Per a aconseguir un nivell d'ingressos comparable als de la Europa Occidental, l'Europa Oriental necessita una estratègia per a fomentar l'ús de tecnologies de la informació. En relació als nivells d'ingressos actuals, a l'Europa Oriental, els costos per a adquirir programari són més alts que a l'Europa Occidental.

Pel que fa a patentar, el problema dels costos relativament més alts, és molt més greu. Els costos d'una patent a Europa són d'aproximadament 30.000 euros i les empreses de programari necessiten grans quantitats de patents amb propòsits defensius. En donar suport a un sistema de patents, que crea una càrrega econòmica gegant i contraproduent per als dissenyadors de programari, els països de l'Europa Oriental s'estarien fent mal a ells mateixos. Els drets d'autor, que protegeixen als dissenyadors sense costos addicionals, són molt més adequats per a protegir ments brillants a l'Europa Oriental, les quals al seu torn poden desenvolupar programari per als seus propis mercats i per a tot el mercat intern de la Unió Europea.

Els estats de l'Europa Oriental no posseeixen una gran indústria tradicional com Alemanya o Suècia. A llarg termini, les conseqüències de les patents de programari són negatives per a cadascun dels estats europeus, independentment de quantes grans empreses té. Fins i tot és negatiu per als Estats Units, on la Comissió Federal del Comerç ja ha expressat serioses preocupacions al respecte. No obstant això, en països amb algunes multinacionals com Siemens, hi ha fortes pressions per part dels llobbies. Aquests exigeixen la possibilitat de patentar i a vegades fins i tot poden portar els seus governs a pendre decisions equivocades. No és comprensible, perquè països petits amb diferents polítiques econòmiques, haurien de seguir els altres pel mal camí. Mentre un país importi més programari del que exporta, , menys sentit té demanar una llei que dificultarà l'accés al mercat a les noves empreses i que només servirà per a incrementar el preu del programari i fer-lo menys innovador.

"Dels productes de programari que compten amb milions d'instal·lacions a nivell mundial, MySQL fàcilment podria ser la que compta amb el major percentatge de contribucions fetes per programadors de l'Europa Oriental. Allí hi hem trobat grans talents, degut a les contribucions dels dissenyadors de l'Europa Oriental i al contacte que vam tenir amb ells mitjançant internet. Així que vam començar a contractar-ne més a la nostra empresa virtual, en la qual preval el fet de contractar els millors treballadors davant les distàncies geogràfiques."
Maurizio Gianola, director de desenvolupament, MySQL AB
La rellevància estratègica del programari lliure s'aplica més a l'Europa Oriental que a l'Europa Occidental. A part de les consideracions econòmiques, que no tenen a veure únicament amb el programari lliure, existeixen dues raons per les que el programari lliure és especialment beneficiós per a l'Europa Oriental. La primera, és que un nombre considerable dels dissenyadors de programari lliure provenen de l'Europa Oriental. Per exemple, una gran part dels treballadors del departament de desenvolupament de MySQL resideixen directament a l'Europa Oriental; no porquè l'empresa hagi buscat treballadors específicament a l'Europa Oriental, sinó perquè aquestes persones van contribuir amb projectes de programari lliure a través de la internet. Un altre aspecte és que alguns idiomes dels països de l'Europa Oriental, representen, comparativament, mercats petits. Només uns pocs dels dissenyadors de programari tradueixen els seus productes a aquests idiomes, però generalment hi ha dissenyadors de programari a cada país, que tard o d'hora tradueixen algun programa de programari lliure, tot i que només sigui utilitzat per poques persones que parlen aquesta llengua. Amb els programes"no-lliures" o de codi tancat no és possible prendre's aquestes llibertats.