Les petites i mitjanes empreses serien les més afectades per la legalització de les patents de programari. Aquestes suportarien el fort impacte dels aspectes negatius, sense tenir una oportunitat justa d'obtenir beneficis significatius.
La indústria europea de programari està composta principalment per petites i mitjanes empreses. Però és sabut que el sistema de patents discrimina les petites i mitjanes empreses en tots els camps. Els problemes són més greus quan es tracta de programari. Per això, en perjudicar-les i enfortir els gegants del programari de fora de la Unió Europea, Europa s'està fent mal a si mateixa.

Algunes de les grans corporacions volen tenir la possibilitat de limitar o fins i tot trencar als petits competidors. En el camp del programari, fins a l'empresa més petita potencialment pot convertir una gran idea en un producte d'èxit, ja que els requeriments econòmics só relativament baixos. Les patents de programari obligarien les petites empreses a adquirir costoses patents i, per tant, s'incrementarien els requeriments econòmics per al desenvolupament de programari. El problema més greu és que aquestes empreses no poden utilitzar les patents de manera eficaç en contra de les grans corporacions, ja que sempre han de témer que un competidor m&eaute;s gran les perjudiqui mitjançant el sistema de patents.

"Les petites i mitjanes empreses són proveïdores indispensables d'innovacions wegweisenden, però serien les afectades més negativament pel sistema de patents. La majoria d'elles és dissuadida pels costos elevats de les patents, però també haurien de navegar al voltant dels portafolis de patents de les grans corporacions."
Deutsche Bank Research
Les petites i mitjanes empreses no tenen accés a negocis amb llicències de patents creuades. Únicament les grans corporacions que posseeixen milers de patents estan a la posició adequada per fer acords de llicències creuades amb corporacions similars a elles. El principal risc és que els segments més grans del mercat de programari caurien en mans de superpotències del programari. Algunes de les grans corporacions aspiren a establir un establir un arsenal de patents com requisit per a competir de manera segura en el mercat. Le petites i mitjanes empreses mai tindran la possibilitat d'adquirir aquest gran nombre de patents. La "massa crítica" d'un portafoli de patents ascendeix a milers de patents. Se'n necessiten tantes que ja ningú vol mirar-les.

Les petites i mitjanes empreses perden una gran quantitat del seu valor comercial (shareholder value) en mans de la "màfia de les patents". Fins i tot les grans corporacions tenen els seus problemes amb usurpadors no productius de patents, però els solucionen mitjançant pagaments globals. Moltes vegades, les petites i mitjanes empreses es veuen forçades a fer convenis, pels que estan obligades a cedir cert percentatge dels seus ingressos i/o ganys a un beneficiari de patents. Si una empresa la rendibilitat de la qual en guanys és del 20%, es veu obligada a pagar el 2%, això significa que perd la desena part dels seus guanys.

"Reback explica freqüentment la història de com un equip d'agents de patents d'IBM va anar a Sun Microsystems Inc. als anys 80 afirmant que el Start-up d'aleshores infringia set de les seves patents. Després de que els enginyers de Sun expliquéssin perquèno infringirien cap patente, els agents d'IBM van dir que entre 10.000 patents segurament trobarien alguna infracció."
The Washington Post
Una nova tendència de les grans corporacions com IBM iMicrosoft és exigir "impostos de patents" a les petites i mitjanes empreses. IBM se sent orgullosa de recaptar una suma de milers de milions de dòlars procedent de la"concessió de llicències" per a l'ús de patents. Aquests negocis funcionen de la següent manera: ara IBM posseeix més o menys 40.000 patents. Ningú (i especialment cap de les petites i mitjanes empreses) té la possibilitat de revisar-les i i constatar que no existeixi cap conflicte entre algun dels propis productes i les patents d'IBM. Per això, IBM s'apropa a les empreses i els proposa acords de concessió de llicències sobre el portafoli complert de les seves patents. Mitjançant aquests negocis, IBM no només exprimeix els diners de les empreses més petites, sinó que, a més, adquireix accés a informació delicada sobre el negoci de l'altra empresa. A principis de l'any 2004, van aparèixer a la premsa els primers informes sobre el fet que Microsoft ara fa el mateix. Microsoft ja ha contactat amb més o menys 100 empreses (algunes de les quals europees) i ha afirmat que entre elles també n'hi ha de programari lliure.

Cliqueu aquí per a assabentar-vos de com es poden utilitzar les patents de programari com una forma d'extorsió legal