Si rebutgés les patents de programari, Europa obtindria un avantatge competitiu respecte dels Estats Units, a més de crear llocs de treball. Però la legaliztació de les patents de programari tindria l'efecte contrari.Mitjançant la publicació de l'acord polític respecte les pautes que legalitzarien les patents de programari a la Unió Europea, el comitè va posar el seu nom en ridícul i a més va perjudicar Europa. Encara que algunes de les grans corporacions europees demanen a crits les patents de programari (en part sense entendre el tema en qüestió), els avantatges d'aquestes sobre l'economia europea són bastant incertes, mentre que les conseqüències negatives són evidents. Els principals beneficiaris no es trobarien a la Unió Europea. De fet, la majoria de propietaris de patents no pertanyen a la Unió Europea.
Gran part és degut als monopolis que certes empreses de programari nord-americanes mantenen als sectors més grans i lucratius del mercat del programari. Un monopoli sempre cobra més del que seria el preu just al mercat. Per això hauria de ser un interè vital per a la Unió Europea garantir la competència al mercat, per tal que Europa no hagi de pagar preus desmesurats. Mai no és una bona política privilegiar els monopolis, independentment d'on siguin; però enfortir els monopolis estrangers és un comportament autodestructiu.
Les patents de programari enforteixen els grans competidors que no pertanyen a la Unió Europea, a costa de les petites i mitjanes empreses. A excepció de SAP, la indústria de programari europea està formada per petites i mitjanes empreses. Com a bressol de projectes de programari lliure i com a un dels primers mercats oberts al programari lliure, Europa té bones perspectives per al creixement i la crecaió del llocs de treball en relació al programari lliure. Algunes d'aquestes oportunitats es podrien perdre en favor d'Àsia on els governs donen més suport al programari lliure i, contràriament a la Unió Europea, no estarien disposats a sacrificar el programari lliure per un sistema de patents.
Sense les patents de programari, el programari lliure seria una oportunitat mai vista per a baixar els preus del programari estàndard. Aquesta oportunitat no pot ser sacrificada. Europa necessita reconèixer aquesta reducció de costos i invertir aquests mitjans en el seu propi creixement.
Juntament amb l'estalvi de costos abans mencionat, això significaria un avantatge competitiu respecte dels Estats Units, que són turmentats cada vegada més per les patents.
Crear llocs de treball a la burocràcia i als bufets de patents no és una manera de crear-los per al resultat final. El sistema de patents no fa més que provocar-li costos addicionals a l'economia. Si s'arriba a expandir a d'altres sectors, en els que pot causar seriosos mals (per exemple el programari), és possible que cada lloc de treball que es crei en el sistema de patents, equivalgui a un nombre considerable de llocs de treball que es destrueixen en d'altres sectors.
La lògica de les empreses de la categoria de Siemens és bastant comprensible: s'acomiaden 20 programadors a Europa, s'en contracten 30 (por una fracció dels costos) a Bangalore i un agent de patents a Munich que s'encarrega dels resultats del treball dels programadors indis. Uns anys més tard, es trasllada el lloc de treball de l'agent de patents a Romania. En comparació, les petites i mitjanes empreses depenen molt de la prestació de serveis. Necesiten tenir els seus treballadors a prop dels clients i paguen els impostos del lloc on tenen la seu.