Si rebutgés les patents de programari, Europa obtindria un avantatge competitiu respecte dels Estats Units, a més de crear llocs de treball. Però la legaliztació de les patents de programari tindria l'efecte contrari.
El 18 de maig de 2004 el Consell de la Competència de la Unió Europea va malinterpretar el seu propòsit. Mitjançant la publicació de l'acord polític respecte les pautes que legalitzarien les patents de programari a la Unió Europea, el comitè va posar el seu nom en ridícul i a més va perjudicar Europa. Encara que algunes de les grans corporacions europees demanen a crits les patents de programari (en part sense entendre el tema en qüestió), els avantatges d'aquestes sobre l'economia europea són bastant incertes, mentre que les conseqüències negatives són evidents. Els principals beneficiaris no es trobarien a la Unió Europea. De fet, la majoria de propietaris de patents no pertanyen a la Unió Europea.

La Unió Europea ja té un dèficit de producció de programari de milers de milions d'euros respecte dels Estats Units. Gran part és degut als monopolis que certes empreses de programari nord-americanes mantenen als sectors més grans i lucratius del mercat del programari. Un monopoli sempre cobra més del que seria el preu just al mercat. Per això hauria de ser un interè vital per a la Unió Europea garantir la competència al mercat, per tal que Europa no hagi de pagar preus desmesurats. Mai no és una bona política privilegiar els monopolis, independentment d'on siguin; però enfortir els monopolis estrangers és un comportament autodestructiu.

"Més patents a més indústries i amb més amplitud cada cop, no és sempre la millor manera de maximitzar el benestar dels consumidors."
Comisó Federal del Comerç dels Estats Units
Hi ha moltes raons per les quals a la Unió Europea li convindria més prohibir les patents de programari que no pas legalitzar-les. Aquestes són les raons més significatives:

1. Les patents de programari perjudiquen la indústria de programari autòctona. Les patents de programari enforteixen els grans competidors que no pertanyen a la Unió Europea, a costa de les petites i mitjanes empreses. A excepció de SAP, la indústria de programari europea està formada per petites i mitjanes empreses. Com a bressol de projectes de programari lliure i com a un dels primers mercats oberts al programari lliure, Europa té bones perspectives per al creixement i la crecaió del llocs de treball en relació al programari lliure. Algunes d'aquestes oportunitats es podrien perdre en favor d'Àsia on els governs donen més suport al programari lliure i, contràriament a la Unió Europea, no estarien disposats a sacrificar el programari lliure per un sistema de patents.

2.Les patents de programari incrementen el preu que les administracions públiques, les empreses i els consumidors han de pagar, tant per a programari, com per a productes que contenen programari. Sense les patents de programari, el programari lliure seria una oportunitat mai vista per a baixar els preus del programari estàndard. Aquesta oportunitat no pot ser sacrificada. Europa necessita reconèixer aquesta reducció de costos i invertir aquests mitjans en el seu propi creixement.

3. Una major competència en el mercat del programari significa una major innovació, i aquesta a la vegada porta a una major productivitat en tots els sectors que utilitzen programari. Juntament amb l'estalvi de costos abans mencionat, això significaria un avantatge competitiu respecte dels Estats Units, que són turmentats cada vegada més per les patents.

"La lleu protecció de la propietat intel·lectual en el passat, va portar a una indústria del programari innovadora i competitiva de fàcil accés. Una patent de programari que es refereixi a invents de tipus no tècnic, podria ofegar la força innovadora."
PriceWaterhouseCoopers
4. El sistema de patents porta amb si una gran quantitat de costos directes i indirectes i no hi ha cap prova científica que els justifiqui. Al cap i a la fi , els costos addicionals del sistema de patents són finançats pels consumidors. Mentre no hi hagi indicis per suposar la utilitat d'un sistema de patents en un camp específic, aquest no hauria d'expandir-se més.

5. Tenir més llocs de treball tant en sectors productius com en el sector terciari, és més valuós per a l'economia general que generar més llocs de treball en el sistema de patents. Crear llocs de treball a la burocràcia i als bufets de patents no és una manera de crear-los per al resultat final. El sistema de patents no fa més que provocar-li costos addicionals a l'economia. Si s'arriba a expandir a d'altres sectors, en els que pot causar seriosos mals (per exemple el programari), és possible que cada lloc de treball que es crei en el sistema de patents, equivalgui a un nombre considerable de llocs de treball que es destrueixen en d'altres sectors.

6. Les grans corporacions només volen traslladar els seus dissenyadors de programari a països amb sous baixos. La lògica de les empreses de la categoria de Siemens és bastant comprensible: s'acomiaden 20 programadors a Europa, s'en contracten 30 (por una fracció dels costos) a Bangalore i un agent de patents a Munich que s'encarrega dels resultats del treball dels programadors indis. Uns anys més tard, es trasllada el lloc de treball de l'agent de patents a Romania. En comparació, les petites i mitjanes empreses depenen molt de la prestació de serveis. Necesiten tenir els seus treballadors a prop dels clients i paguen els impostos del lloc on tenen la seu.

Cliqueu aquí per a llegir per què les patents de programari són especialment negatives per a les economies polítiques dels països de l'Europa Oriental